EXPERIÈNCIES I REGLAMENTACIÓ. UNA PROPOSTA

El govern escolta al
poble

Recentment hem tingut ocasió d’assistir a la primera sessió del fòrum ciutadà de Paiporta. Hi havia una certa expectativa després de l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana del nostre Ajuntament, document que no tenia precedents en la història democràtica del municipi. És una bona notícia que el govern municipal manifeste la seua voluntat d’escoltar els veïns del poble.

Primera sessió: ineficàcia

La realitat de la primera sessió del fòrum no ha passat de ser l’equivalent a un torn lliure de paraula, semblant al que hi havia tradicionalment després de cada plenari. Alguns veïns manifestaren la seua sana inquietud per la inseguretat d’algun espai públic, la longitud de les brosses en determinats solars, la vivacitat de les rates d’algunes clavegueres i el tema estrella a nivell municipal: les caques dels gossos en les voreres, problema de tan difícil solució que no s’ha pogut resoldre des dels anys 70 del segle passat i que porta de cap als regidors relacionats amb la salut i amb la decència ciutadana. Hi hagué un poc de necessària catarsi: veïns queixant-se i governats apuntant diligentment en les llibretes els suggeriments i les tasques que justifiquen les substancioses retribucions que entre tots els paguem. Fins i tot hi hagué, per acabar d’adobar-ho, unes gotetes de patriotisme i reclamació de valencià “no normalitzat”, que sempre queden bé.

Decepció -autocomplaença

Els qui, des de la pràctica, estem alguns anys “fent” participació ciutadana de manera constant, interessant-nos per l’evolució dels assumptes que ens afecten a nivell local, denunciant les carències que patim i els oblits dels responsables –locals, autonòmics- de les solucions, i estem articulant possibles alternatives, hem de confessar, però, que estem bastant decebuts. Per suposat que, cada trimestre, es pot repetir el ritual i es pot plantejar una sessió contemplativa de melics locals. No es fa mal a ningú, i la concurrència ix satisfeta de la participació en la “res pública”.

Era possible altre resultat?

¿Potser hi havia motius per esperar alguna cosa distinta, després de llegir –jurem que l’hem llegit complet !!!- el reglament de participació ciutadana?

Participació i programa electoral

Alguna notícia ens havia arribat que el govern municipal del PP estava preparant la posada en marxa de la participació ciutadana. Dos punts del programa electoral del PP en fan menció explícita: el punt 57 del programa “fomentaremos la participación ciudadana en la elaboración de los presupuestos y en el control de su desarrollo”, i el punt 81 “Intervención de los jóvenes en las decisiones municipales que les afecten, creando a estos efectos comisiones ágiles para que todas las opiniones puedan ser tenidas en cuenta”.

El que hauria sigut un bon
plantejament

En el nostre deliri havíem pensat que s’iniciaria un debat obert per poder definir els mecanismes, els procediments, les maneres, les cadències temporals que permeteren passar de l’escassa consciència associativa local a una altra situació on, com a un element més de qualitat de vida, els veïns de Paiporta pogueren ser protagonistes del seu present i definidors del seu futur.

Reglament “ranci”

Però la realitat moltes vegades és inapel·lablement cruel: ens hem trobat amb un reglament de participació que no només no ha sigut elaborat de manera participativa, sinó que, mitjançant la coneguda fórmula de “copiar i apegar” ha configurat un text -que, afortunadament, no és l’únic possible, com demostren les experiències de pobles veïns com Benetússer- bastant ranci en alguns dels seus apartats.

Història de carències: infraestructures i
articulació social

Tan decebedora resulta la realitat actual en l’àmbit de la participació ciutadana com ho és en l’àmbit de les carències d’infraestructures i equipaments del poble. Mentre la recuperació de la democràcia a finals dels setanta i la implantació del govern autonòmic permeteren consolidar les bases d’un canvi social sense precedents a nivell estatal i autonòmic, a nivell local la dotació d’equipaments no va cobrir, ni de tros, les necessitats. Així, a hores d’ara, ja siga per la ineptitud –certa- d’equips de govern local anteriors, pel –més que provable- càstig partidista del govern autonòmic en mans del PP o per la suma de les dues coses, Paiporta no disposa de suficients equipaments col·lectius bàsics elementals (centres educatius i de formació, centres de salut, assistència social, atenció als jubilats, centre de cultura, centre de la joventut, ....) ni disposa de la trama cívica potent que hauria d’haver generat.

Experiències participatives puntuals

Però, ja ho dèiem al principi, sí que hi ha hagut experiències de participació amb resultats altament positius. Es tracta d’experiències que, partint d’espais de conflicte específics, han transcendit el seu caràcter sectorial i de denúncia i han sigut capaces de somoure el marasme local i plantejar marcs d’anàlisi, de discussió i d’elaboració d’alternatives viables. Res no serà ja igual després d’eixes experiències: s’ha qüestionat l’eficàcia de l’administració –local i autonòmica-, s‘ha contestat l’acció de govern, s’han generat vies de participació de fet desbordant les nul·les o escasses vies institucionals preexistents, s’ha deixat en evidència la tremenda buidor de sigles partidistes i de programes electorals i hi ha hagut ocasió de veure públicament misèries que este poble no ha merescut mai...

Reglament -pràctica participativa
real

¿Encaixa l’acabat d’estrenar Reglament de Participació amb la potent pràctica real de participació que hi ha hagut en els anys recents?

Reglament: necessari

Abans de contestar la pregunta cal reconèixer que feia falta, sens dubte, establir un punt de partida que aclarira el marc general, les definicions bàsiques i les formalitats de la participació. I que s’hauria pogut fer de manera participativa, encara que només haguera sigut per millorar el text resultant. Però, en qualsevol cas, ja tenim reglament i del text del reglament es deriva:

Previsions reglamentàries

La previsió de creació de determinats organismes: Oficina (no està clar si una o més) d’Informació i Atenció al Ciutadà (art.8); Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions (Art. 8); Consells Territorials o Sectorials (art. 14.1); “Entitats veïnals” (Art. 16); Registre d’Entitats Ciutadanes (Títol III, Cap. I); Fòrum o Xarxa Informàtica Cívica (Art. 38); Consells de Participació d’Equipaments (Art. 40); Consell Director de la Ciutat (Art. 41); Consells i Fòrums Temàtics (Art. 46); Fòrum Ciutadà (Art. 48).La necessitat de posar en marxa: un Pla de Comunicació (Art.3); un conjunt d’indicadors de gestió, publicables anualment (Art. 7); un sistema web d’informació pública (Arts. 10 i 38); una normativa que regule la mediació comunitària.

No contempla noves formes de
participació

Potser en un altre moment exposarem més extensament el “caràcter ranci” d’alguna concepció del text, especialment en l’apartat de foment de l’associacionisme. Direm ací, de manera sumària, que l’exercici de “copiar i apegar” no ha deixat cap possibilitat a plantejaments que arrepleguen el canvi profund en la naturalesa de les relacions entre les persones, que es manifesta clarament en la crisi de les organitzacions tradicionals com els partits polítics, les associacions ciutadanes, les AMPA, etc. Les noves formes de cooperació i associació, més flexibles, no encaixen massa bé en una concepció clàssica de l’associacionisme (president, estatuts, “socis” o “militants”, article tal, ...). Les organitzacions tipus “xarxa”, igual que fan les empreses a nivell mundial, són les que millor s’adapten a les condicions canviants –i les condicions sempre ho són, de canviants- i això els permet mobilitzar els recursos disponibles –cadascun amb un grau d’implicació variable- en el lloc adequat i en el moment oportú buscant maximitzar l’eficiència. Visions paternalistes (govern local “subvenciona” associació degudament identificada i registrada) no caben en un nou plantejament de participació social; més bé reflecteixen pràctiques “domesticadores” que buiden de contingut transformador la col·laboració entre organitzacions socials i l’administració/govern local.

La pregunta

Tenint en compte estes consideracions, resulta convenient transformar la pregunta i formular-la així: ¿Impedeix el nou reglament el funcionament de la participació realment existent?

És possible concretar instruments de democràcia
participativa

I a aquesta pregunta cal respondre que NO. El marc inicial que dibuixa el reglament està encara per desplegar, com s’ha vist. I en el desplegament, si realment hi ha voluntat de possibilitar una participació ciutadana eficaç i que fomente la democràcia participativa, es podran concretar instruments i maneres de fer que ho permeten.

Fer concordar la norma amb la
realitat

Es tracta, “simplement”, de fer que el marc normatiu s’adeqüe a la realitat, i no d’encabir la realitat en el marc normatiu. I en aquest cas tenim clar que “simplement” no vol dir “fàcilment”. Però els grans reptes són els que possibiliten els grans èxits.

Democràcia participativa I - Motius

Paiporta no està mancada de motius per possibilitar, fomentar i ampliar la participació ciutadana: hi ha tantíssimes carències, el temps que cal recuperar és tant, la velocitat dels canvis socials i econòmics és tan alta, que només amb la concurrència de totes les forces locals –públiques, privades, individuals, col·lectives, econòmiques, socials, culturals, ...- es podrà incidir de manera real en el curs dels esdeveniments.

Democràcia participativa II - Agents

El nostre poble també disposa dels agents de la participació, com demostren les experiències mencionades, i fins i tot la concurrència a la primera sessió del fòrum ciutadà. I si es fa una anàlisi rigorosa de la realitat demogràfica, educativa i cultural del poble es posarà en evidència que a principis del segle XXI una població que arribarà als 30.000 habitants pròximament disposa de potencial suficient –persones i col·lectius formats, informats, interessats en multitud d’assumptes d’abast col·lectiu- per redreçar dinàmiques i per assumir el control del propi present i del futur en un món canviant i globalitzat. Cal, però, que el govern municipal comprenga la naturalesa dels problemes i pose els mitjans per què els recursos humans i l’energia social brolle i es manifeste de manera més àmplia. Cal que el govern municipal adopte la postura honestament dialogant –en alguns aspectes ja ho ha fet i ha de continuar fent-ho- que encoratge diversos col·lectius i persones a posar-se a la faena amb la garantia que no només es tracta d’apuntar en la llibreta les queixes dels veïns, sinó de donar opció a què les decisions siguen compartides i conseqüents amb els arguments presentats en la discussió.

Democràcia participativa II - Mètodes

Pensem, honestament, que encara no es disposa dels mètodes adients, que el reglament de participació ciutadana que ha aprovat el Plenari està per transformar en una eina pràctica. Pensem que l’experiència recent del Fòrum Ciutadà regulat en l’article 48 difícilment por anar més enllà del pur folklore.

UNA PROPOSTA

I, arribats a este punt, llancem una proposta. En el marc d’allò disposat en l’article 46 del reglament vigent (“Participació en la formulació de polítiques públiques”) i com a primer pas per a la constitució efectiva i funcionament eficaç del Consell Director “del Poble” (no sabem per què hi ha que parlar de ciutat, quan majoritàriament ens entenem com a “poble”, en contrast amb les pràctiques de separació entre el poder i els veïns pròpies de les ciutats. ¿potser és un problema del “copiar i apegar”, o d’un cert complex d’inferioritat?) proposem la
constitució del “FÒRUM PER A L’ELABORACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE PAIPORTA”

disposar d’informació bàsica...

amb l’objectiu de generar un document on s’analitzen i es quantifiquen els distints assumptes d’interès col·lectiu del nostre poble: educació, salut, activitat econòmica –agricultura, indústria, serveis, petit comerç-, dinàmica de la població, immigració, assistència social, urbanisme, medi ambient, habitatge, barris, cultura, joventut, equipaments, ...

... que siga base dels necessaris plantejaments
estratègics

El document o llibre blanc hauria de ser la base sobre la qual –amb els estudis monogràfics necessaris i els dictàmens dels experts que calga- el Consell Director del Poble desplegara els plantejaments de caràcter estratègic i orientara i servira de suport a la gestió dels principals temes i assumptes de Paiporta, constituïnt-se en “òrgan de participació ampli, plural, en una esfera pública de discussió sobre el poble i el seu futur” com diu l’article 41 del reglament.

Òrgans

El fòrum podria funcionar amb una Assemblea, amb una Presidència i una Secretaria, i tantes Comissions de Treball com es creguera convenients, coordinades totes per un Comitè de Coordinació que faria de pont entre l’Assemblea i el propi Ajuntament de Paiporta.

CONCLUSIÓ. Desplegament flexible del reglament de
participació

El govern de Paiporta, concloem, ha de ser coherent: si de veritat creu en les virtuts de la participació ciutadana, si no li fa por la democràcia participativa, si creu que el reglament de participació ciutadana ha de servir per a alguna cosa més que parlar de com resolem l’assumpte dels excrements dels gossos, haurà de fer-ne un desplegament flexible i consensuat i, sobre tot, haurà de parar les pràctiques de llançar iniciatives enormement transcendents per al present i el futur del poble (soterrament de les vies, ampliació de la superfície urbanitzable del poble, construcció de torres de 30 pisos, ...) sense comptar amb el poble de Paiporta i inventant reivindicacions que mai no han existit.

CONCLUSIÓ. Cap iniciativa
estratègica sense comptar amb el poble

Estarem encantats de discutir la nostra proposta amb el Govern Local, amb el PP, amb el PSOE, amb EU-Bloc, amb PAU i la resta de partits polítics de Paiporta, amb l’associació de comerciants, amb l’associació d’empresaris dels polígons industrials, amb INTERAMPA, amb els sindicats i amb totes les persones que tinguen algun suggeriment, crítica o aportació que fer.

NODE
Maig de 2008